Salut i Castells!

Han passat força dies des del darrer apunt al blog, insisteixo que no tot a la vida són castells, però han passat coses i val la pena d’apuntar-ho i parlar-ne, si ho voleu.

Primer que res ; ens ha caigut el 4d7, amb l’acotxador posat. No passa res, ja ho sabem : els castells cauen, Si no fos així, potser no tindrien el mateix mèrit.

Si es va intentar, és perquè va sortir a assaig, i ja és prou bo que ho faci, caldrà no perdre la confiança en la feina que fem els divendres, que encara queden places i castells, i hi som a prop.

La caiguda va trastocar la diada de Festa Major, que varem fer amb Altafulla i Figueres, 3d6 i 4d6a, foren els altres castells. Per sort, i com ja sap gran part del món mundial, tenim el cap molt dur! Malgrat tot el Nano, en Miquel i l’Ariadna reberen més que la resta però res greu, els tornarem a veure, segur.

Dada positiva: enguany, com l’any passat, a plaça no hi faltava ni Déu malgrat, coincidir en horari amb els gegants, que tenen molta més tradició a Molins. En David m’ha fet arribar una foto de la plaça mentre muntem la pinya del quatre, assegura que sense camisa s’hi compten més de 400 persones... Tenim públic a Molins, pessigueu-vos!.

No cal oblidar, però, que la colla la fem tots i sembla que ens estem desinflant!

Un exemple clar el tenim en la trobada de Collbató abans de festa major, al peu de Montserrat, pocs efectius i només un castell, un 3d6. Això sí, fet amb solvència (poc més podíem fer amb el personal que va venir a plaça).

Poca gent al assajos... Què us passa colla? Ens falta trempera!

La gent jove cada cop puja més, i així ha de ser, però caldrà assajar si volem fer-ho amb seguretat, sense patir. Què son dues hores d’assaig el divendres? No costa tant, a part la conya que poguem muntar durant i després de l’assaig.

Propera plaça després del concurs a Tarragona, trobada de colles. Ens han canviat el calendari, es cert, però és al costat de casa, a Sant Feliu, val la pena fer un esforç, que no es digui que no sabem amatossar!