Tanquem temporada

Darreres actuacions de l’any, les que hem viscut a L’Hospitalet i a Figueres les dues darreres setmanes. Potser la colla està cansada?. Potser sí, donat que hem anat escassos de personal, i la tècnica ha patit per poder fer pinyes en condicions.

Tot i això s’han fet castells com cal, amb estrenes al tronc prou destacades, en Ferran a segons a Figueres, confirmacions: en Joan segueix pujant a dosos, i estrenes fora de pinya, en Ribero guiant castells a Figueres, fent un paper seriós, cosa que no deixa de sorprendre.

Pocs i ben avinguts hem tancat temporada a places, i ja en són sis, que no són massa, però que ens haurien de fer sentir orgullosos.

A Figueres l’Oriol ha fet la seva darrera plaça com a cap de colla, mantejada final. Ara podrà fer castells des d’una altra perspectiva, segur que els gaudirà d’una altra manera.

Els Matossers encara tenim feina: divendres a assaig cal ser-hi. Tenim visita d’escola, i cal ser prous per a fer un assaig digne.

La colla no només fa castells, seguirem fent coses fins a final d’any. I el blog intentarà informar-ne fil per randa.

Apa, siau!

Sisena Diada Matossera

Aquest cap de setmana hem viscut la Sisena Diada Matossera amb el programa que ja podem considerar habitual. Que tot és fer tradició a Molins, i la gent ja sap quin pa s’hi dona.

D’entrada i amb l’estrident ajut dels grallers de Molins, el II Pilar Kinder, pilar sorpresa on emboliquem a la història castellera dels Matossers un personatge de la vila, enguany la Nerea del bar Garbí.

Tot fent cercavila, la Nerea, ha anat recollint el vestuari matosser, fins que finalment ens ha obsequiat amb el seu pilar davant de l’Ajuntament. Tot fet a la manera Matossera, no podría ser d’altra forma.

Tot seguit actuació conjunta amb la colla Jove de l’Hospitalet, que ja s’havia apuntat al Cercavila prèviament. Dos castells per colla: 3d6 i i2d6 per part de l’Hospitalet, i 3d6 i 4d6 per part nostra.

Bona noticia: La Mery Puig de segon en un castell, ferma i segura, feia temps que no la veiem, i a fe que ha estat al nivell que esperàvem.

En Ferran repeteix pilar, amb la Marta de terç. Sòlid i segur, això rutlla!

Sopar ràpid , bocates a dojo per fer el coixí necessari pel cercabars tot seguit. És sabut que el recorregut el comença la majoria de la colla i l’acaba un nombre reduït de Matossers, cosa que no és obstacle per a mantenir la intensitat lúdica de l’activitat. A destacar el ball de plens al caixer que ens va oferir la colla, amb salt pinyero des del caixer com a fet més rellevant.

Diumenge amb la propina de l’hora de son afegida per l’autoritat competent, diada com cal: Cercavila matutí, amb pilars i esmorzars de gratificació per a agafar forces, trabucaires fent soroll i despertant la concurrència, per a ser a plaça a dos quarts de dotze, erem els amfitrions de les altres colles: Castellers de Caldes, i Castellers de Barcelona.

Manca de sort a plaça, la torre ha caigut, indecisió de la canalla?, afortunadament ningú no a pres mal. 3d6, 4d6 i 4d6a per part Matossera, amb l’estrena d’en Joan a dosos, l’Eusebio com a crossa i la recuperació de la Cristina, també de crossa com a fet a destacat de la jornada.

Els Castellers de Barcelona no deceben, venen forts i a fe que ho han fet bé: 3d8, 4d8 i 5d7 (feia molt de temps que no veiem vuits a Molins) finalment, i davant del silenci inicial i de l’eufòria final, el pilar de sis, el PRIMER QUE DESCARREGUEN, un pilar impressionant, pujat amb tècnica i baixat amb coratge. Tot un regal per a la vista que, em sap greu dir-ho, pocs van poder veure...

Gràcies Barcelona, regalets com aquest no en rebem pas cada dia...!!!

Arriba l'hora del dinar matosser, l'esplèndida fideuà que la Gregoria i la Mercè han anat preparant mentre la resta érem a plaça. Quina gran feina, mereix un excel·lent!
Mai no sabrem valorar la feina de la gent que no puja castells però que sempre sap estar pendent dels detalls que, aquests sí, fan colla. Per això hi poso la foto, perquè s’ho mereixen, què caram!

Queden places i assajos... matossers, pinya!

Castells a dojo

Dissabte, trobada de colles del Baix, amb la reaparició de la colla de Castelldefels, que feia temps estava en stand-bay, la colla d’Esplugues prement fort (5d7 i 4d7a), Cornellà fent llenya en un 5d7 (la grandesa dels castells és que poden caure) i la resta de colles, fent pinya conjuntament per a aixecar castells, dos per colla.

Efectius migrats, falta de camises i actuació digna: 3d6 i 3d6a.

I diumenge Sant Tornem-hi: Cerdanyola, tres castells: 3d6, 3d6a i 4d6, Sant Pere ens va mullar la plaça, però ens va respectar, fins i tot per la botifarra de després. Falten efectius a plaça si volem apujar el llistó, per cert, joves a dalt de nou Gerard, Salva, Rivero,…

S’acosta la diada, què cal fer matossers?, assaig dimarts i divendres, i sortida a la Fontcalda el proper cap de setmana, que no pari l’amatossament!

Seny!

Concurs de Castells a Tarragona, enguany, la majoria de matossers amb els Castellers de Barcelona, de vermell vaja.

Varem començar divendres a assaig al local del barri de Clot, un local força nou, on hi caben castells amb folre (allà on et trepitja una pinya). Castells grans, dels que fan patxoca, amb una pinya descomunal, allà hi érem nosaltres.

Amb la lliçó apresa, autocar a les 7 del matí de diumenge, Molins existeix a aquelles hores, i cinc hores llargues de concurs, castells i colles de tota mida, diada castellera de llarg abast. Les cròniques periodístiques en parlen, i no cal que expliqui gaire més.

Tornada amb autocar, tot plegat amb la gent de la colla jove de l’Hospitalet, que ja coneixem de fa temps.

Tornarem a coincidir amb els Castellers de Barcelona per la diada, i val a dir que foren bons amfitrions i companys de pinya, ben segur que sabrem estar a l’alçada.

Contracrònica:

De les màximes castelleres, agafeu-ne la que vulgueu, totes són importants, totes tenen la seva reflexió.

El concurs de castells és una demostració incomparable de l’esforç, de la tècnica i de l’experiència de les colles, però cada dos anys al concurs hi trobo a faltar una màxima que entenc es fonamental: el seny.

Entenem per seny, fer les coses amb criteris de responsabilitat, de prudència i de mesura. Sabent quina és la teva capacitat de força, fins a on arriba el teu equilibri, i evitant que el valor es converteixi en temeritat, no faràs altra cosa que posar-hi seny.

Hem vist grans castells a Tarragona, castells que fan afició, de tota mida i mèrit. Hem vist però molta llenya, alguna certament dura de veure, amb canalla pujant i potser sabent que no baixaria, provant castells al límit de les seves possibilitats. Poques colles ho han descarregat tot. Diumenge a Tarragona, i no és el primer cop, he trobat a faltar una mica de seny.

Salut i Castells!

Han passat força dies des del darrer apunt al blog, insisteixo que no tot a la vida són castells, però han passat coses i val la pena d’apuntar-ho i parlar-ne, si ho voleu.

Primer que res ; ens ha caigut el 4d7, amb l’acotxador posat. No passa res, ja ho sabem : els castells cauen, Si no fos així, potser no tindrien el mateix mèrit.

Si es va intentar, és perquè va sortir a assaig, i ja és prou bo que ho faci, caldrà no perdre la confiança en la feina que fem els divendres, que encara queden places i castells, i hi som a prop.

La caiguda va trastocar la diada de Festa Major, que varem fer amb Altafulla i Figueres, 3d6 i 4d6a, foren els altres castells. Per sort, i com ja sap gran part del món mundial, tenim el cap molt dur! Malgrat tot el Nano, en Miquel i l’Ariadna reberen més que la resta però res greu, els tornarem a veure, segur.

Dada positiva: enguany, com l’any passat, a plaça no hi faltava ni Déu malgrat, coincidir en horari amb els gegants, que tenen molta més tradició a Molins. En David m’ha fet arribar una foto de la plaça mentre muntem la pinya del quatre, assegura que sense camisa s’hi compten més de 400 persones... Tenim públic a Molins, pessigueu-vos!.

No cal oblidar, però, que la colla la fem tots i sembla que ens estem desinflant!

Un exemple clar el tenim en la trobada de Collbató abans de festa major, al peu de Montserrat, pocs efectius i només un castell, un 3d6. Això sí, fet amb solvència (poc més podíem fer amb el personal que va venir a plaça).

Poca gent al assajos... Què us passa colla? Ens falta trempera!

La gent jove cada cop puja més, i així ha de ser, però caldrà assajar si volem fer-ho amb seguretat, sense patir. Què son dues hores d’assaig el divendres? No costa tant, a part la conya que poguem muntar durant i després de l’assaig.

Propera plaça després del concurs a Tarragona, trobada de colles. Ens han canviat el calendari, es cert, però és al costat de casa, a Sant Feliu, val la pena fer un esforç, que no es digui que no sabem amatossar!

Comença la recta final: tothom a fer pinya.

Aquest diumenge hem estat a Rubí, dins les celebracions de les festes de Sant Roc, acompanyats pels amics dels Castellers de Rubí i els Bordegassos de Vilanova. Tot i que les previsions ens deien que el temps seria inestable, a l’hora de l’actuació ha fet un sol esplèndid i molta calor, clar que sí, com han de ser els castells.

Pel que fa l’actuació, els Castellers de Rubí han intentat un 4d6 que han desmuntat, han carregat un 3d6 i han realitzat un pilar de 4. La veritat és que han lluitat força en tots els castells amb el efectius que tenien ja que estaven força justets de gent.

Els Bordegassos de Vilanova han aixecat un 4d7, han continuat amb el 3d7 i la torre de 6, i han acabat amb dos pilars de 4 simultanis.

Pel que fa a la nostra actuació, hem realitzat el 3d6, el 3d6a, i un intent desmuntat de 5d6. Problemes amb les mans a pinya han fet que es decidís desmuntar-lo perquè el castell no era prou sòlid. No passa res Matossers, a la pròxima amb tots els elements a plaça el tirarem amunt amb solvència! Aquest 5d6 l’hem substituït pel ja clàssic 4d6, i per acabar hem fet un pilar de 4.

S’ha de destacar com a molt positiu el debut a plaça com a segon d’en Ramon i la consolidació d’en Gerard i d’en Guillermo també com a segons. Si senyor!, bona notícia totes aquestes novetats!, senyal que la colla creix a poc a poc i que treballem molt seriosament.

Per acabar, els amics dels Castellers de Rubí ens han ofert un aperitiu al seu local. Com sempre, molt bon rotllo entre tots els Matossers. Després cap a casa, tothom a dinar.

Ara toca agafar forces, que ja tenim a sobre dues de les dates més destacades del calendari Matosser: la Festa Major i la Diada, i a mi em toca posar-me guapot perquè espero que em traieu perquè els molinencs em vegin. Però recordeu, el diumenge vinent toca anar a Collbató, és la última actuació abans de la Festa Major i hauríem de fer un bon paper per arribar amb confiança a aquestes dates tan assenyalades per a tots nosaltres.

Molta salut i canya matossera a tothom.

Dimecres a quarts de nou

Dimecres, a les vuit, haviem quedat perque venien els de quarts de nou, ens hi vam posar fins a quarts d’onze, amb camisa marró per quedar ben macos.

A part de la gràcia que ens pugui fer sortir a la tele, cal recordar el comentari de l’Oriol en acabar l’assaig, difícilment es veurà tanta gent un altre dimecres, Pensem-hi.

Coses que potser no veurem filmades:

Les corredisses de la gent que arribava tard a assaig quan estaven fent la foto, l’entrada d’en Guillermo especialment reeixida.

La Paula fent de dos a les columnes, sense casc, que ja no toca. La canalla creix.

Preparació d’un tres amb en Ramon per estrenar-se de segon, més gent nova amunt!

Cada dia coses noves, i en veurem força més. Només cal anar a assaig a pencar i a riure, i si venen els de la tele millor que millor.