Una de les tradicions catalanes més coneguda i seguida és la dels "castellers". Avui dia rarament trobarem cap català que no conegui aquesta festa; és més, probablement juntament amb la sardana és la tradició folklòrica més coneguda fora de Catalunya. No és d'estranyar doncs que fins i tot a països com Argentina s'hagin fundat "colles" castelleres (això sí, a mans de catalans que hi han emigrat).
Els castells o torres humanes apleguen actualment verdaderes multituds de gent. Només a Catalunya ja hi ha més de 60 colles. Algunes fites importants com són les diades de Santa Úrsula a Valls o les de Sant Fèlix a Vilafranca són seguides en directe per milers de persones. Es diu que mai els castells havien tingut tant de ressò com ara. Segur? A que no coneixeu l'origen d'aquesta ancestral tradició?
Cert és que les actuals torres humanes, tal i com es realitzen actualment, tenen un origen relativament modern. Se sap que a principis del segle XIX existien a Valls dues colles castelleres que competien per veure qui feia la torre més alta i més bonica. Eren d'una banda els menestrals i de l'altra els pagessos. Tanta fama tenien aquesta gent que fins i tot feien castells a d'altres municipis com per exemple, Altafulla. Van aconseguir el màxim esplendor a finals d'aquell segle, i van tornar a revifar a principis del XX, amb la fundació de colles a d'altres pobles i ciutats. Però d'on ve aquesta costum? Per què tingué com a escenari la ciutat de Valls i pobles com Altafulla? La resposta és clara: ens trobem davant d'una festa pagana per excel·lència.
Valls era durant l'edat mitjana una de les ciutats més importants de Catalunya. A més de ser una de les més grans, reunia una tradició màgica tant important com desconeguda. L'origen d'aquesta petita ciutat es remunta al neolític, doncs s'han trobat restes ibèriques. Està clar a més que durant molt de temps es va practicar la vella religió, doncs per exemple, la Verge del Lledó té una història anàloga a les de Montserrat o Núria: es va aparèixer durant la reconquesta al costat d'una font, envoltada de llums. Tothom qui coneix el paganisme sap quin és el verdader origen d'aquestes "deesses" trobades pròximes a zones tel·lúriques per excel·lència com són les fonts. No és d'estranyar doncs que en aquesta ciutat es puguin conservar antigues costums paganes. I una d'elles és com hem dit la de fer torres humanes.
Però tenim proves o algun fet que ens confirmi que aquesta pràctica és una reminiscència d'antigues festes paganes? Sembla ser que sí. Segons l'historiador Joan Amades, no només a Valls, sinó que també a moltes zones de la conca Mediterrània es practicava durant l'edat mitjana un joc anomenat "treballs d'Hércules". Les referències que tenim ens parlen d'una competició per equips, en la que es tractava de fer la torre humana més espectacular posible. Recordem a més que Hércules representava en el món clàssic a la força de la humanitat. Sembla ser doncs que els "castells de Valls" són una reminiscència d'aquells jocs.
Però per què només es van conservar a Valls? Creiem que és per una sèrie de fenòmens amb certa lògica. D'una banda, a la Catalunya Vella van pesar més altres tradicions, com les d'origen visigot i les purament celtes. Mentre, a la Catalunya Nova es van conservar les tradicions més "mediterrànies", com sembla que són els castells, doncs a altres zones com el País Valencià també es conserven altres versions de torres humanes. Probablement durant l'edat mitjana aquesta tradició només es va poder conservar en les poblacions de major mida, doncs sabem perfectament que per fer una torre humana fa falta força gent, i amb els famosos cavallers de l'apocalipsi aquest era un bé força escàs.
Una prova més del caràcter màgic d'aquesta tradició és el fet de que les colles de Valls actuessin a pobles com Altafulla, el qual és una de les "capitals" de la bruixeria catalana.
És clar doncs que els castellers són un viu record de les costums dels nostres avantpassats mediterranis. Possiblement aquesta costum tingui certa influència en els seus orígens amb el món celta més primitiu. Era habitual entre aquesta gent celebrar competicions esportives, especialment en la festa de Lughnashad (1 d'agost), en honor al déu Lugh. Ens trobem doncs amb una nova versió de les velles religions, tot i que pocs en són conscients.
