Buf, Per fí!
Després de força dies de parada forçosa, a la vida no tot són castells, puc tornar al blog que tinc una mica desatès de fa dies.
I no serà que no hagin passat coses darrerament, i més que passaran!
Avui, a Molins de Rei, Sisè Aniversari. Finalment la colla m’ha desplegat a la plaça de l’ajuntament, a Lanjarón no m’hi vareu portar!.
Una bona jornada castellera, els Matossers hem donat el callo, tot i la falta de personal. 3d6, 4d6a, 5d6. Pd4s.
Ens ha acompanyat
Els nostres castells, tranquils. Només a la torre del 5d6 s’ha patit una mica, però s’ha defensat amb solvència, a l’estil Matosser.
En Guillermo s’ha estrenat de segon al 3d6, en Salva torna al tronc al 4d6, en Jaume ha fet de baix al 5d6, en Jose ens ha ajudat al pilar d’entrada tot i la lesió. En Gerard s’ha estrenat de primeres mans Això rutlla! , cada cop som més gent a plaça.
Ja hem estrenat les barres a Ca n’Ametller, i s’ha fet la primera columna de sis, tremola Molins, el que ve serà encara millor!
I ara Lanjarón.
Pregunteu als Matossers que hi varen anar...
Passats uns dies, miro les fotos que m’ha fet arribar en David.
Hi veig castells, macos tenint en compte el nombre de matossers que hi havia, però hi veig altres coses, potser més importants. Hi veig colla.
Han estat quatre dies intensos, vivint un món que no és el nostre, lluny de casa. Ho constato: en totes les fotos s’hi veuen somriures, de cops endormiscats, però somriures finalment.
Quatre dies de colla, de bon ambient, de millorar coneixences, de buscar complicitats per fer tabola, de compartir experiències diferents entre diferents personatges de la colla, per tirar-se a la piscina, mullar-se a cops de galleda, veure qui paga primer la canya i la tapa, qui coneix el millor bar, on fan el bocata amb pa amb tomàquet, a qui han pintat la cara mentre dorm, ..., fent el més fonamental per ser Matosser: fent colla.
Llàstima els companys que no van poder-hi anar, no eren els dies més oportuns, tant de bo ens puguin acompanyar la propera vegada.
Sí, sí, també s'han fet castells i pilars de tota mena, que han fet gaudir a la gent de Lanjarón, entre entusiasme i patiment. Però deixeu-me dir-ho, això no ha estat, de debò, el més important.
Us en faré una crònica per entregues properament -paciència-.